jump to navigation

TRADICIONS

DITES POPULARS

A santa Llucia, un pas de puça

A Nadal, un pas de pardal

A sant Esteve, un pas de llebre

Per any nou, un pas de bou

Per reis, un pas de vell

A sant Antoni, un pas de dimoni

A sant Vicent de la roda, el dia allarga un hora

La casca de reis.

PER      FALLES

BUNYOLS DE CARABASSA

El més difícil de tot és agafar la pràctica per donar la forma típica del bunyol amb el forat al mig: la massa és terriblement enganxosa i la gracia està en agafar una mica de massa amb una mà i amb l’altra pessigar-la amb els dits índex i polze fins a foradar-la. Per evitar que s’enganxi, cal mullar-se els dits cada vegada que es fa un bunyol; va molt bé tenir un tassó ple d’aigua al costat per anar sucant els dits. Tot i que el primer bunyol queda com un bunyol ;  aviat se li agafa la pràctica!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per uns 25 bunyols)

Preparació:

Barrejar la carabassa (cuita al forn o bullida) amb la resta d’ingredients excepte la farina fins obtenir un puré ben fi. Afegir la farina i barrejar bé. La massa ha de quedar molt tova i enganxosa. Deixar-la reposar una hora tapada dins un tassó per tal que llevi. Fregir porcions com he explicat abans en oli abundant, deixar sobre paper absorbent i arrebossar amb sucre.

PEL SETEMBRE

OLIVES XAFADES

Hem de collir les olives quan encara estan verdes, ja que no són per a fer oli sinó per a menjar-se-les. Les rentem bé o les deixem un dia a remulla. L’endemà les xafem (sense fer gaire força per no triturar-les) i les tornem a posar amb aigua. Aquesta aigua l’anirem canviant tots els dies durant una novena o més, fins que perden l’amargor. Ara ja són bones per a menjar, però les posarem en una gerra fent tongades d’olives, sal i sajolida i ho cobrirem tot d’aigua. Tapem la gerra i la deixem un temps en un lloc fresc, no cal dir-ho, (una setmana pot ser suficient) fins que agafen sabor a l’herba. A partir d’ací, quan vulguem menjar-ne, només hem de destapar la gerra i agafar-ne.

La sajolida es gasta per adobar olives, per això és coneguda amb el nom d’herba d’olives. En altres comarques, com la Costera o la Vall d’Albaida, prefereixen la pebrella (que els últims anys costa molt de trobar per collir-ne) i el timonet.

La prova de l’ou: per a saber la quantitat de sal que cal en adobar les olives, posem un ou dins la gerra i si sura és que n’hi ha prou, però si s’enfonsa hem d’afegir-ne més.

Anuncis
%d bloggers like this: